http://sanitarisbombersbarcelona.blogspot.com/2017/05/international-nursing-conference-in.html
http://sanitarisbombersbarcelona.blogspot.com.es/2017/05/congres-international-des-infirmiers.html
"HISTÒRIA DE L'INFERMERIA DE BOMBERS DE BARCELONA"
"152 ANYS D'HISTÒRIA, 66 ANYS D'INFERMERIA EXTRAHOSPITALÀRIA"
"152 ANYS D'HISTÒRIA, 66 ANYS D'INFERMERIA EXTRAHOSPITALÀRIA"
Des del Servei Sanitari de Bombers de Barcelona, ens plau oferir-vos aquest tríptic informatiu sobre la nostra història.
Fins la primera meitat del S.XIX, l’encarregada de vetllar per la ciutat era la Societat de Socors Mutus contra incendis; però a partir de 1867 l’Ajuntament de Barcelona assumeix aquesta tasca com competència pròpia, donant lloc a l’aparició del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, que serà l’origen del que existeix actualment.
Durant el traspàs de competències, es realitza un recompte exhaustiu de tot el material, apareixent la primera farmaciola d’assistència sanitària d’urgències del servei, el que ens confirma que l’assistència sanitària en bombers de Barcelona es té constància des del 1867.
És en 1902, en època de l’alcalde Manuel Porcar Tió, quan apareix per primera vegada configurat l’Equip Sanitari de Bombers, amb llitera de transport de ferits i farmaciola d’assistència mèdica.
Cal destacar que entre 1932-1934, es comencen a popularitzar les activitats esportives, sobre tot l’esport. Essent una de les singularitats en el nostre cos. Factor important entre els bombers, ja que en els incendis i salvaments es trobaven fins a dia d’avui, amb situacions perilloses i que s’havien de superar amb agilitat i potència física.
S’ha de considerar exemplar l’actuació del Cos de Bombers de Barcelona al llarg de la Guerra Civil Espanyola, durant el període comprès entre 1936 i 1939. La bona actuació i preparació que tenien els bombers va ajudar a minimitzar les desgràcies que van patir els Barcelonins, els quals van patir els pitjors bombardejos.
Si ens situem a la Barcelona del 1950, observem que estem en una ciutat en ple desenvolupament industrial, amb innumerables petits tallers de tot tipus de manufactures, així com grans indústries situades en diversos barris de la ciutat, inclús en ple centre.
Així d’aquesta manera, els incendis, explosions, problemes elèctrics, etc, es converteixen en el dia a dia dels bombers. Si a més a més, afegim la precarietat de les construccions i la falta de prevenció, el resultat era que en molts sinistres els bombers resultaven lesionats i inclús morien al lloc de l’accident.
D’aquesta manera, es forja una inquietud en el Servei, la de procurar l’assistència mèdica “in situ “als bombers lesionats.
D’aquesta manera, es forja una inquietud en el Servei, la de procurar l’assistència mèdica “in situ “als bombers lesionats.
El servei d’ambulàncies amb infermeria en Bombers de Barcelona, tal i com el coneixem en l’actualitat, comença de forma regular en 1950 aproximadament; encara existeix documentació que reflexa l’adquisició en 1929 d’un vehicle ambulància Hispano Suiza degut a la modernització que pateix el Cos de Bombers gràcies a l’Exposició Universal que acull la ciutat de Barcelona.
En 1951, seguint models existents en altres països, se inicia un projecte Sanitari de Bombers que es va proclamar pioner en el nostre país. Es tractava de crear un servei d’atenció sanitària professionalitzada, enquadrat en la pròpia estructura de bombers.
La posada en marxa d’aquest projecte es va realitzar en 1954, partint de la iniciativa d’un grup de bombers als que voluntàriament se’ls va facilitar la possibilitat de formar-se i obtenir el títol de practicant.
Aquests homes van ser, els que amb esforç personal i guanyant mil batalles administratives, van aconseguir formar un grup de sanitaris integrats plenament al servei.
Per fi al 1973, apareix el Servei Sanitari de Bombers pròpiament dit i com el concebem avui en dia, amb una plantilla de 10 ATS i un metge, cobrint el rescat i l’assistència sanitària 24 hores al dia.
La regeneració del servei va prosseguir entre els anys 1984 i 1988 quan s’incorporen tres ambulàncies Fiat i una Chevrolet, situació que permet una àmplia modernització del parc mòbil i adequat equipament dels parcs.
En la dècada dels 80, aquells practicants “pioners” eren ja grans i necessitaven relleu. Els nous sanitaris que s’incorporaven, encara tots homes, alguns encara eren ATS però ja hi havia DUI’s.
Més tard, a l’any 1986 es van convocar de nou places per augmentar de plantilla, i ara si, van entrar les primeres dones que amb el seu esforç i moltes anècdotes van demostrar el seu perfecte perfil pel lloc. Aquests infermers/es se incorporen amb la titulació de DUI.
La plantilla en aquell moment arribava a 25 sanitaris, 24 infermers/es, un cap metge i 5 ambulàncies.
Es dota als mateixos dels més moderns equips de protecció personal, rescat i assistència sanitària. Així com ambulàncies tipus UCI d’última generació.
S’inicia d’aquesta manera, la formació multidisciplinar en el servei de bombers amb tècniques i procediments per al rescat de víctimes en llocs de difícil accés i situacions d’alt risc físic, químic i biològic.
Des de l’any 990 aproximadament, i després d’un temps d’aclimatació entre Bombers de Barcelona i SEM es crea la necessitat de signar un conveni a la ciutat de Barcelona en el que es defineix els camps de treball d’ambdues entitats.
A la pràctica, tant els sanitaris de SEM com els de Bombers, coincidim a multitud de serveis, i treballem de forma conjunta.
No devem oblidar que el Servei es va mantenir gràcies al bon fer de tots, de la unitat del nostre equip i la de bombers, les forces socials al uníson i “per desgracia” a accidents luctuosos amb una actuació professional impecable.
En l’actualitat la plantilla d’infermers en Bombers de Barcelona, ascendeix a un total de 20 infermers, dividits en 5 torns, més un infermer Cap de Grup.
El servei gaudeix de la figura d’un metge laboral per Guardia Urbana i Bombers que rep la informació sanitària de bombers a través dels infermers.
L’evolució històrica del cos de Bombers de Barcelona des de la seva fundació en la primera meitat del segle XIX fins l’actualitat, permet conèixer diferents aspectes poc coneguts de la Historia Barcelonina.
“Els bombers són els protagonistes d’aquesta crònica ciutadana, centrant-nos en la labor sanitària dels nostres companys que ha dedicat la seva vida al salvament i rescat de persones que han quedat involucrades en els sinistres”.
"A tots ells, GRÀCIES”.
DEDICAT A TOTS ELS PRACTICANTS, ATS, INFERMERS DE BOMBERS DE BARCELONA.
BIBLIOGRAFIA:
- Maestre, Jesús. Bombers de Barcelona. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona; 2005.
- Sabadell Mercadé, José. Historial del cuerpo de Bomberos de Barcelona (1379-1939). Barcelona: Ediciones Técnico Publicitarias; 1943.
Cap de Servei Sanitaris de Bombers de Barcelona. Jefe de Grupo Sanitario SPEIS
David Ropero, Lucía Rodríguez, Montse Sanz, Manel Tomás, Miquel Mateu., Núria Molina.
Caps de Sector Sanitari SPEIS
“Volem mencionar i agrair en especial al nostre fotògraf oficial, Joaquim Pol, per haver-nos cedit les presents fotografies per l’article i a la Direcció del SPEIS per apostar pels Serveis Sanitaris".
No hay comentarios:
Publicar un comentario